curses

Ultra Trail les Fonts, una per apendre

79 Flares 79 Flares ×

No tenia clar si escriure la crònica, tampoc en faig masses, em costa força posar-m’hi , però la Ultra Trail les Fonts em va enamorar.

Molts coneguts sobretot Koala’s m’havien parlat molt bé d’ella, tres curses en tres dies amb un total de 120 Km, per un indret al que tenia moltes ganes d’anar ja que els meus besavis eren fills de Xerta.

Una organització impecable, a un preu en el que moltes de les curses que s’organitzen ara, s’hi haurien de fixar, uns voluntaris espectaculars, i el més important, un indret espectacular, com molts dels que tenim.

Divendres sortim amb la Pilar de Manresa, anem per l’Eix segons l’amic Google Maps, hi ha una diferència de 20 minuts més, que es fan pagar a 16€ per les nostres estimades autopistes. En 2 hores i poc més som a Xerta, recollim dorsals a enfilem cap a Paüls, on em quedat amb en Santitan i Rosa , els seus fills , en Jabanli, en Patillades, en Kungfujete i la seva xicota i el Peterpunk, ells encara tenen que anar a buscar els dorsals, #fail hauríem d’haver pujat directament per després anar tots a buscar-los. Ràpid agafo les coses imprescindibles per la Nocturneta, la primera cursa del vespre amb un recorregut força pistero (citytrail:)).

La sortida de la cursa és rapida, estàvem avisats els que fèiem les 3 curses que no estiréssim la pota més del compte, ja que l’endemà ho podríem pagar. 24 Km en 1:57, massa despresa per la meva pota. Però bé ja tenim l’aperitiu fet, però ostres sopem amanida i pasta, són les 23h passades tenim que anar a Paüls i en poca estona en peus que toca la llarga.

Arribem a “La Germandat” (nom de la casa rural on estàvem, preciosa per cert), no allarguem massa, preparem les coses per l’endemà i anem a dormir. Descanso malament, de forma intermitent, com sempre que l’endemà tinc una cursa llarga.

El Rellotge del Patillades trenca el silenci a les 4:45h, seguidament la llum de la tauleta s’encén, un cop a baix les nostres cares ho diuen tot, però enfilem avall amb ganes de començar la cursa per defugir de la son. Quant a arribem a Xerta les cares de la resta de la gent no difereixen massa de les nostres, però en totes es veu les ganes de passar un gran dia a la Muntanya.

Anem passant a la zona de sortida, els frontals es van encenent i cadascú es va posant en situació. Recordo molts corredors sortint dient als que anaven més ràpid, però on aneu tant despresa? Si queden 70 Km!!! . Començo a córrer suau, però a poc a poc vaig augmentant el ritme, anem enfilant per corriols, els primers 15 Km són tots positius, el dia comença a despuntar, és el moment que més m’agrada, la postal comença agafar forma. Passem per Paüls, just per el lloc que el dia abans ens havíem equivocat amb la Pilar buscant “La Germandat” vaig davant de gent de la que penso que no hauria d’anar, però vaig fent. No em trobo com altres curses, i no sé el motiu encara a hores d’ara, comencem una pujada tant dura com maca, en un tram em trobo el Jordi Molist amb una arrampada brutal a les cames, li ofereixo sals, em diu que en té i que no pateixi, que tiri, al cap d’una estona em passa. Al següent avituallament, omplo els bidons, ara toca baixada fins a Prat de Comte, uns 8 Km. Començo a tenir males sensacions, l’estómac se’m posa malament, crec que hauré d’aprendre a conviure amb això, però a més començo a patir força, no m’ho estic passant bé, patir entra dintre del joc, però no passar-ho bé…

Al avituallament trobo al Raul, ja li dic que no em trobo bé i que crec que paro. Demano per el Jabanli i el Joan Salamaña, per veure com van. Dani el Mamut va arrapadíssim, si apretes et porta 2 minuts vés amb ell. Que apreti? Et dic que crec que paro Va pren un birra i pensa-ho. Ho faig, menjo força i surto, caminant, al cap d’una estona em poso música per veure si em distrec i em recupero. Em va passant corredors i em vaig posant en el lloc que em tocaria, però vaig tocat. Fins arribar a Engrillo, hi ha una pujada molt dura, trec els pals per ajudar-me. Les vistes són espectaculars, i l’últim tram abans d’estar a les Cresta es una petita grimpadeta força aèria. Em trobo amb en Diego, també va tocat però per lesió. Un cop a dalt, veig la Rosa animant-me fins que arribo a dalt, li dic que ho deixo, que vaig molt tocat i que no m’ho estic passant bé, l’entorn, la gent, tot era favorable, però veia que estava encara no a la meitat i no em veia amb cor de continuar. La Rosa em diu que entri al cotxe, estava agafant fred al estar parat i feia molt de vent. Dins el cotxe em vaig quedar com un pollet, mirant els voltors que volaven per sobre de Engrilló, bé no volaven, senzillament flotaven al aire, un lloc guapíssim. Al cap d’una estona vaig veure passar la Marta Muixí i el Sella, anaven endollats, després la Pilar, feia cara de fotuda també, però ella tenia molt clar que continuava, vaja si ho tenia clar, li explico que no segueixo, m’anima a que continuï i m’adverteix que si no ho faig em perdré una gran cursa i que me’n arrepentiré, em demana els pals, i li dono sals minerals, marxa.

Cresta d'Engrilló

Em quedo amb la Rosa esperant en Santitant. Mentre esperem, m’enfilo per veure la Cresta d’Engrilló (sense dorsal),una part del recorregut espectacular que s’havia retallat per temes medi ambientals . En Santi ja arriba, va bé, en la seva cara es pot veure que s’ho està passant de ptm. Continua, després de rebre els ànims incondicionals de la Rosa. Un cop al cotxe i baixant començo a veure el que em perdre dins el cotxe, però anem xerrant de diferents temes amb la Rosa, després de seguir al Santi al avituallament de Sant Roc, vam anar cap a Xerta, on després de dutxar-me vaig remullar els peus en un canal que passava per el carrer a pocs metres de l’arribada amb el Joan Salamaña, que havia guanyat la prova en un temps de 8:02!!, i estava allà xerrant amb dues noies de Matxacuca. Veig arribar al Jabanli.

L’endemà hi havia la última cursa, de 27 Km amb 1600+, jo estava bé, de cames, de cap emprenyat. La resta de corredors es veia tocada, uns més que d’altres. La sortida va ser força més relaxada, excepte per els corredors sobretot de la zona que corrien només aquella. Els primers 10 Km els vaig fer molt suaus, xerrant força recorregut amb el Albert del Pont, a partir d’aquí, i suposo que perquè estava fresc i emprenyat vaig apretar més, vaig passar una cursa molt guapa, vistes brutals i cames, tantes cames com la caiguda que vaig tenir quant encara faltaven uns 6 Km per l’arribada, mans i genolls tocades, però res, a seguir, al final 3:24.

1979564_627698763971991_917695458_n

Si vaig petar. Però dins del dolent, sempre queda poder aprendre’n alguna cosa, bàsicament que en una cursa llarga els ritmes han de ser molt diferents, i no es pot sortir esfereït com un cavall, el trot si, però hi ha molts moments que ni això. En qualsevol cas l’any que ve ho tornarem a provar, d’això no en tinc cap mena de dubte.

PD: Moltes gràcies a tota la gent que va fer possible aquest cap de setmana.

Salut i Muntanya

Standard

4 thoughts on “Ultra Trail les Fonts, una per apendre

  1. “Va pren un birra i pensa-ho” xD coi de Raül, ben cardat anaves que vas deixar passar aquells dos culets, l’any vinent no se’t poden pas escapar! Llàstima de la panxa, perquè els altres dos dies vas fer uns temps espectaculars. Salut i fins la propera!

    PD: Crec que se t’ha colat un “anem xerrant de difunts temes amb la Rosa” un pèl sinistre 😛

  2. Pingback: Ultra Trail Ulldeter, preciosos desnivells | Un Blog més de Trail Running

  3. Pingback: Ultra Trail les Fonts 2015, tot va començar amb Tuit - Un Blog més de Trail Running

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *