curses

Trail de Rocacorba i moltes coses més

30 Flares 30 Flares ×

Aquest cap de setmana senzillament va ser genial, no només per el Trail de Rocacorba, sinó per tot ell en general i en molts aspectes. Tot va començar dissabte, amb la meva primera sortida amb els Tallaferro (i que espero que no sigui la última), d’hora al matí havíem quedat amb la Pilar per sortir direcció al Refugi de Puigcercós, on a les nou ens havíem de trobar amb el grup que ja portaven des de divendres al vespre campant per les muntanyes.

Res millor per començar el dia que un bon esmorzar, però de forquilla i ganivet, em vaig sentir malament, no me’l mereixia, perquè no me’l havia guanyat de la mateixa manera que ho havien fet  el companys amb els que compartia taula. Però en fi, s’havia d’esmorzar que el dia prometia.

Raó aquí (prèvia sopa de galets):

arros_carme_refugi_puigcercos

 

Sortim a les 11, el dia tapat, però de moment aguanta. A mesura que anem pujant el blanc es comença a fer més present, la temperatura baixa i passem per llocs preciosos que ens fan oblidar el fred, pujades caminant i baixades més alegres, poc a poc vaig coneixent la gent del grup, tots de paraula i enteniment fàcil, tot un plaer. L’objectiu de la segona fase de la sortida, per dir-ho d’alguna manera, era acabar a Saldes, però a mesura que anàvem perdent alçada per després tornar a enfilar cap amunt i acabar el recorregut, l’agua anava agafant força i intensitat, i un cop arribats a les Cases Noves, vam decidir que ja n’hi havia agut prou, no calia i tots ens hi havíem passat de ptm.

de mati tallaferro

 

tallaferro

Total, que al cap d’una estona entaulats de nou al Càmping Repòs per tornar a recupera forces ;-), i entre xerrades, anar a buscar el cotxe i pitus i flautes a les 2 em fotia al llit.

-Dani demà a les 6:30h a la cantonada ok?

Em deia el Pau

Buff, jo demà no corro (pensava…) em llevo però no corro.

6:30 Pau, Sergi Koala i el jo, cap a Canet d’Adri, Trail de Rocacorba, som-hi. Clapo a estones i xerro a d’altres, més clapo que xerro. Arribem i després de olorar un anís estrellat fabulós en zona Koala, anem a buscar els dorsals, en Pau comenta a l’organització que havia de formar parella amb mi però que està lesionat i no pot (no tinc cap mena de dubte que la propera, no se la perdrà), jo agafo el dorsal, i no dic res, si he pujat fins aquí tinc que sortir!, bé de fet com diria al meu amic Agustí “Em van fer un tracte que no vaig poder rebutjar”.

Necessito distreure el cap avui, organitzant pensaments i amb música d’inici, res en especial el que surti. A la sortida molts coneguts, salutacions, encaixades i algun petonet fins que PUM!! som-hi. M’encanta la sortida una mica de pista que va enfilant cada vegada més, perquè tothom es posi més o menys al seu lloc, comencem a endinsant-nos al bosc, un corriols molt ben parits, tècnics, pujades, baixades, s’havia d’anar amb tots els sentits. Em començo a trobar bé, en comparació amb dissabte havia esmorzat poc, per tant en el primer avituallament menjo força, taronja un plàtan i surto, m’estranyo, normalment a les curses menjo perquè s’ha de menjar, però no perquè en vingui de gust, tot el contrari, però el cos m’ho agraeix, em trobo més bé i estic gaudint molt del recorregut (tinc ganes de repetir-lo en breu, amb una mica més de calma, i la càmera de fer fotos), poc a poc van passant els quilòmetres, segons tenia entès el recorregut, tot i que no me’l vaig mirar tenia 4 pujades fortes que en total sumaven els 2000+, en la tercera d’elles els bessons em comencen a avisar amb algunes enrampades, tinc a afluixar una mica, en el següent aviatuallament abans de pujar la tercera el abductor de la cama esquerra també em fot el burro, paro al avituallament i els hi comento, –“Olives” que porten sal” em diuen, agafo un grapat una mica d’isotònic, i tiro, només queden encara no 5 Km, anem més tranquils i acabem. La pujada rellisca molt per el fang, en una zona on el vent ho tenia difícil per eixugar-lo, rellisco uns quants cops, i la pujada es fa dura, vaig pensant per això normalment les baixades cap a l’arribada és plenera i podràs deixar abar les cames, doncs no, baixada era però com tota la cursa tècnica i moll, divertidíssim. Després d’aquesta última baixada i ja fins arribar a l’arc un pista fàcil però amb petit rampa el final. Molt content de haver decidit fer la cursa, realment una de les més maques que he fet.

Dani Camarero Rocacorba

 

M’agradaria donar les gràcies especialment a la fisioterapeuta que em va arreglar les cames 😉

Però no, no. No s’acaba aquí, després de dutxa i cerveseta, els Koalas tenien preparat un dinar de ptm en el qual em vaig poder afegir (molt agraït), i gaudir amb ells entre xerrades, rialles i queixalades, per acabar així un cap de setmana realment magnífic, on a part de poder fer una de les coses que més m’agrada, he pogut conèixer a gent nova i conèixer més profundament a d’altres que ja coneixia.

Salut i Km!!

picnik_Rocacorba

 

 

Standard

One thought on “Trail de Rocacorba i moltes coses més

  1. Pingback: Ultra Trail Ulldeter, preciosos desnivells | Un Blog més de Trail Running

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *