curses

Rialp Matxicots 2013

22 Flares 22 Flares ×

Aquest dissabte vaig participar en la Rialp Matxicots. Era la meva primera Ultra llarga després de la Catllaràs, estava força acollonit, però al igual que vaig fer amb Catllaràs, em vaig mentalitzar de que anava a passar un bon dia, i part segurament de la nit, enmig de la Muntanya. I així va ser, però a més a més amb l’alicient d’una fantàstica organització, recorregut, moltes noves amistats i uns voluntaris extraordinaris que van fer una feina increïble.

Després de recollir a en Krlos al Pont de Vilomara on d’aqui poquet es celebrerà la seva primera Punk Trail, vem marxar cap a Rialp. Cap a les 18:30h anavem a buscar els dorsal i feiem petar la xerrada entre conenguts i participants abans de rebre el brífing. Anem a l’allotjament, sopem i a dormir d’hora, a les 4 toca diana.

Recorregut Rialp Matxicots extreme 2013

Esmorzo fort, tot i que als matins no tinc massa gana fins que porto una estona despert, engulleixo sense gaires manies. Passo el control de material, telèfon ?, si, endavant. Frontal al cap “manguitos” i paravent, ens anem posan a lloc, de cop i volta flipo, quina organització, crec que el participants de la Rialp Matxicots vem poder veure el drones abans que la Merkel ;-), unes camaras amb drones iluminats estaven filmant la sortida, brutal, espero que aviat podem veure les imatges.

Pam, sortim. Els primers 15 Km són tots positius fins arribar al cim del Montsent, tal com ens van explicar anem passant per el interior de les poblacions que formen part del recorregut Altron, Saurí, Llessuí, vaig amb la Marta i en Raúl una estona, després marxo una estona al meu aire, comença a clarejar i és hora de desar el frontal, el paravent ja fa una estona que me’l he tret perquè amb l’escalfor i el moviment del cos ja no es nota la frescor de la matinada, més tard i a mesura que que veig la inmensitat de la pujada que es presenta al davant, també tiro “manguitos” avall.

Foto de Albert Torrent Romero

Foto de Albert Torrent Romero

Una pujada dura però que anem fent sense pressa però sense pausa…, bé alguna de tan en tan. Abans d’arribar al cim del Montsent ja sentim els crits de Jaume Folguera (guanyador de la passada edició i vencedor de la popular d’aquesta edició) animant i la Miriam fent sonar una esquella, aquests detalls animen molt. Després la recompensa, les vistes des de cim. tot seguit un descens entre pedra esmolada i una mica relliscosa, però anem fent una petita baixada fins a tornar a enfilar cap el Montorroio. Després d’aqui una baixada llarga i tècnica fins el següent avituallament, quina organització i quins voluntaris!!, més que un avituallament semblava un “oasis” menjar i veure per a tots els gustos i una simpatia desbordant. Fem una estoneta i seguim després de treure algunes pedres de les bambes. Continuem fins a Caregue, Escàs, Surp per al final anar a parar a la Barraca dels Caçadors, on la Marató acabava i la extreme feia un avituallament amb pasta i d’altre menjar. Com sempre poca gana tenia, tot i que a poc a poc m’hi vaig acostumant, menjo força, plat de pasta amb tonyina, i tomàquet, un iogurt i m’hidrato bé, m’ho agafo amb calma, en aquest punt havia deixat la bossa per canviar-me els mitjons i la samarreta i alguna cosa més que em pogués fer falta. En l’avituallent em trobo amb el Krlos que està fresc com una rosa, al cap de poca estona arriba el Raúl, la Marta i el Robert i el Marc, dons grans tipus que vaig conèixer aquell mateix dia. Després de refrescar-me amb una manguera i animar en Marc a seguir, surto.

A partir d’aqui la cosa es complica una mica per mi, no sé si per l’aigua d’alguna riera, el meu propi cos o alguna cosa de menjar que per alguna raó no se’m va posar bé, però vaig començar a tenir un malestar important a l’estòmac, molta repetició i ganes de vòmit, a més la calor era forta, bé de fet la que tocava en aquella hora :), però era portable, m’ho estava passant de conya. Es en aquest punt on ja no vaig tornar a veure en Krlos, la Marta i en Raúl fins a l’arribada. Aquesta part del recorregut la vaig fer acompanyat a estones per en Marc i en Pascal, que el vaig conèixer en aquest tram.

Anem per la falda de la Muntanya fins arribar a Rodés per després passem per Sant Romà de Tevernoles, un poble practicament abandonat però que dona que pensar en el seu passat i el que podria ser el seu futur. Un cop passat comencem una altre baixdaa força tècnica per corriol fins baixar a nivell del riu de nou.

Sant Roma de Tavernoles

Foto d’en Krlos

En aquest punt trobem un nou avituallment, un troç de plàtan, canvi-ho l’aigua per fresca i no menjo practicament res, l’isotònic s’ha acabat per a mi, cada glop que faig és arcada instantànea. La calor encara apreta, bé la segona pujada forta de la cursa, tot i que no tan dura com la primera, el cos tampoc el tinc com en la primera, Km 50.

Enfilo sol cap a la zona dels Búnkers, una zona en zig-zag que passa per el bosc, em trobo voletaries que animen, i fins i tot un gat perdut o abandonat que em va passant entre les cames de tant en tant fins que troba dues volateries més simpàtiques que jo i es quedat amb elles. Per fi arribem quasibé al Hotel de Port-Ainé, el dia comença a caure, el sol s’amaga i la frescor começa a fer acte de presència. Es en aqui on ens trobem un petit grup de nou, entre ells en Marc i en Pascal, tenim uns 2 Km d’asfalt fins al hotel. Fem el avituallent, hi ha caldo, però em fa por de provar-ho i que no se’m posi bé, en Marc m’aconsella cola, i així ho faig. Efectivament sembla que la cola em posa una mica millor la panxa. Tinc mal cos, m’està entrant una mica de fred, “manguitos” de nou, guants, gorro i paravent. Sortim el mateix grup amunt fins les antenas del Pic de l’Orri. El haver-me abrigat fa que em senti més bé, un cop a d’alt el grup es dispersa, comença a baixar, només queden 19 Km i són de baixada (a mi m’agraden més les baixades). Frontal en marxa i avall que fa baixada entre mig de pistes d’esquí, pistes forestals i trams de bosc molt ben senyalitzats amb reflectants. Ja és ben fosc, en l’últim aviatuallement i torna haver-hi caldo, tampoc el tasto (queda pendent per l’any que bé, tenia molt bona pinta!!) entre d’altres coses, prenc un altre vas de Cola i em diuen queden entre 6 i 5 Km, va ja ho tenim això!! uns corriols de baixada i ja es comencen a veure les llums del poble, poc a poc s’acosta, passem el pont i ja hi som 16:54h i molta satisfacció :).

Moltes gràcies voluntaris

Fotos:

Fotos de Krlos

Fotos de Olga Bergua

Fotos de Pau Alegre

Track:

http://www.movescount.com/moves/move18644461

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (2 votes, average: 5.00 out of 5)
Loading...

 

Standard

2 thoughts on “Rialp Matxicots 2013

  1. Pingback: Ultra Trail Rialp Matxicots - Montserrat Vertical

  2. Pingback: No cal que vagi al gimnàs! | Les personetes creatives

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *