curses

Celestrail d’Andorra Ultra Trail

36 Flares 36 Flares ×

Començar una Ultra a l’hora que normalment vaig a dormir va ser dur, i a Andorra encara més.

A la Celestrail d’Andorra es surt a les 00:00h de divendres, o dissabte, depèn com es miri. El cas és que cap a les 15h de divendres sortim cap Andorra amb el Pau, ell feia la Mític, que surt a les 22:00h, dues hores abans que la Celestrial.

Després de recollir dorsal, ens trobem amb en Rubén, que també fa la Mític, lamentablement sabem que el Sergi ha tingut que abandonar a la Ronda de Cims per dolor en el peu, una llàstima perquè estava fent una cursa espectacular juntament amb l’Esteban, i el més important, s’ho estava passant de conya (no us perdeu la crònica del Esteban).

Més tard ens trobem amb el Sergi, té el peu fotut, però els 60 Km que ha fet els ha gaudit com mai, l’any que ve ho peterà. Ens diu “Abrigueu-vos que fot fred”, se’m queda gravat.

Van passant les hores i surt la Mític.

Queden 2 hores per sortir, vaig al cotxe a canviar-me. Quan vaig cap el Galliner em trobo amb en Sergi, en David i el Jordi, m’han dit que estarien entre els 100 primers, la petem una estona, i jo em malles curtes, tinc rasca, em canvi-ho i em poso les llargues, sé que un cop en moviment la cosa s’escalfa, però de pujada fins el Clot del Cavall a 2600 també es refreda tot una mica més.

2014-07-11 23.43.34

Puc seguir-los fins el Km 10 més o menys, després la tot s’enfila massa i porten un ritme que no puc seguir si no vull rebentar, porto els pals, però no els trec, de fet, no els vaig treure en tota la cursa, no em sento còmode, suposo que tinc que aprendre a utilitzar-los.

start sortida

A mesura que pugem el fred i el vent cada vegada van tenint més presència, la boira també, però tenim una llunya que ens acompanya espectacular, hi ha moments que apago el frontal tot mirant el camí de llums.

Baixem al Pla de l’Estany on ens espera el primer avituallament a ritme de “Gaita”, menjo alguna cosa abans de continuar enfilant cap el Refugi del Comapedrosa, a mig camí m’aturo per afluixar les bambes i em deixo els guants a terra, quina badada, i a sobre embruto la Muntanya :(, al final em va semblar sentir que algú va trobar uns guants.

Un cop al Refugi trobo amb en Rubén, tinc fred, ell em deixa els seus guants (Gràcies!), em canvi-ho la samarreta i em poso la tèrmica, menjo alguna cosa i surto sense tenir massa clar si no donaré mitja volta i tornaré a Refugi, poc a poc el fred i la tremolor va marxant, però fins al punt de vida d’Escaldes no tinc més roba.

2014-07-16_0034

El dia comença a despuntar, era el moment que tenia més ganes de veure, com surt el sol, cada tram és una postal que queda.

Després de Portella Sanfons comença un descens força llarg fins arribar a Escaldes, només trencat per el Coll de la Botella. un cop a Escaldes, em canvi-ho de roba i calçat, menjo amb calma, deixo els pals.

De pujada cap el Coll Jovell vaig passant per un camí empedrat realment bonic, tinc clar que si no passa res acabaré, el paisatge és molt bonic, els voluntaris del avituallaments es preocupen per tu en tot moment i t’animen, la gent dels diferents punts de la cursa també, el més dur un principi ja ha passat, tot i que encara queda una bona enfilada. Després del Coll el tram de Pardines és força pla que dona per estirar la passa, però un cop s’acaba arriba la última pujada dividida en tres petites fases, la última se’m fa realment dura  fins a Coll Arenes, però un cop a dalt ja només queden un 10 Km de baixada. Una baixada divertida i inclinada, on després de tot el que porten les cames exigeix molt, i es que Andorra no regalen res.

Finalment trepitjo els 2 últims Km d’asfalt cap a Ordino, la gent es comença a sentir, no sé d’on trec forces que em dona per apretar i tot, vaja tela, seran les ganes d’acabar, veig el Sergi, el Pau, el Roger el Cristian i tot d’amics que em feliciten, ja ho tenim això, que bé que m’ho he passat. Va per tu Iñaki.

Moltes gràcies a totes les persones que han fet possible un cap de setmana tant ben parit.

PD: Gràcies a en Santi i a Espai Tortuga, sense les teves mans dubto que hagués anat d’aquesta manera.

Fotos:

Betatrailrunner

Agustí Peña

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
Standard

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *