curses

CCC Ultra Trail del Montblanc 2014

55 Flares 55 Flares ×

Setmana inesborrable de la meva ment, no només per la CCC sinó per totes les experiències viscudes, la CCC va ser una més.

Els Alps s’han de veure, i en el meu cas no els havia vist mai. No m’estranya que França, Itàlia, Suïssa i Àustria es disputessin un indret com aquest. Però sembla que s’ho van repartir força bé….com aquí…

Al arribar a Chamonix amb el Sergi i el Joel, el dia està tapat, només veig una llengua de glacera que apareix per sota els núvols. Tot això canvia l’endemà al sortir a la terrassa del Apartament que havíem llogat amb una colla.

2014-08-24 10.38.58

L’endemà d’arribar a la tarda surto una estona i enfilo cap el Km Vertical que es va disputar aquest any, agafo el cinturó de hidratació amb la música, el paravent i els bastons, a veure si practico una mica. No l’acabo, arribo fins els 800+ més o menys, comença a fer-se fosc i no he agafat el frontal , de tota manera només volia estirar cames, gaudir una mica de les vistes i fer una mica d’alçada.

Compartim l’apartament amb una gent d’Albacete que formen 2 grups més que faran la PTL (paraules majors) juntament amb el Sergi i el Joel.

Dilluns es nota cert nerviosisme al apartament, darreres revisions de material, anar a buscar pitralls, briefing, la sortida és a les 17:30h.

En Rubén, l’Eamonn i jo fem una sortideta collonuda fins a Le Brévent en la que passem tot el matí, es tracta de la part contraria al Massís del Montblanc des de Chamonix, molt guapo també amb un paisatge molt més empedrat.

Prop de les 17h sortim cap a la Plaça de sortida al centre de Chamomix, l’ambient i la sortida són realment impressionants, i més tenint en compte la previsió meteorològica, s’esperen fortes pluges i vents, això sense comptar la duresa de la prova, 295 Km amb 26500+, una excursió molt i molt llarga.

2014-08-25 17.10.17

Sortida PTL

Anem a dormir, els Koala’s Enrampats van primers.

De matí sento la porta del Apartament que es tanca, al cap d’una estona el llevo i La Vane em diu que han abandonat, han trucat i en Rubén els ha anat a buscar, estan bé. Quan arriben ens expliquen que les condicions eren duríssimes, que a més es van perdre, que la organització no estava massa per la tasca i que de matinada amb un grup de corredors que es trobaven en la mateixa situació, arriben a un Hotel on finalment els troba el Rubén. Després del lògic desencís l’endemà decidim que farem una mica de sortideta.

La sortida va ser en anar fins a Le Lac Blanc, passant per el Chalet La Florida i La Flégère, una de les millors sortides que he fet, amb unes vistes brutals, La Mer de Glace, la glaçera d’Argentiere i infinitat d’agulles amb els seus corresponents noms.

2014-08-27 11.39.47

A la tarda ens trobem amb el Koala i la Marta i anem a fer seguiment de la TDS, no sense abans comprar unes cerveses al super, han sortit a les 7 del matí de Courmayeur, anem fins a Les Contamines per mirar de veure passar els primers, quan arribem en Xavier Thevenard ,el primer ja ha passat, però al cap d’una estona d’estar per allà, entre cases de fusta molt guapes i passatges idíl·lics, passa en Toti Bes, de a prop el segueix el que finalment queda en segon posició, en Samir Tamang, un grup sortim amunt animant entre glop i glop. En Toti Bes va tocat, problemes d’estómac des de fa estona, ens comenta en Gerard i la Cristina, en Gerard l’acompanya un bon tros mentre nosaltres tornem a l’esplanada on han deixat la caravana.

L’endemà toca anar a buscar pitrall i no fem cap sortideta, el vespre ha estat mogudet i toca descansar que divendres sortim.

Divendres sortim a les 6:30 del Apartament amb el Rubén per anar a buscar el Bus que ens ha de portar a Courmayeur, al Bus ens trobem el Txema i el Kiko, travessem el túnel i apareixem a Itàlia, terra de cafè, però faig un te.

Per cert la vesant Italiana també és preciosa. Passem al galliner a primera línia el Txema i jo, el Rubén i el Kiko passen al segon, l’ambient de la sortida és molt internacional, per dir-ho d’alguna manera, Americans, Japonesos, Catalans, poc a poc es van fent petits agrupaments, desplego els pals, i curiós si a la de Ulldeter només els vaig treure a passejar, en aquesta no els vaig plegar en cap moment, a més que he aprés una mica a utilitzar-los, però encara estic en debat interior de si portar-los o no.

Amb una mica de retard sortim de Courmayeur després de fer una volta per el poble i començar a enfilar per carretera esfaltada fins començar per un corriol que ja té molt bona pinta, a mesura que pugem es va fent estret, i es fan algunes retencions, però com molt bé amb va dir un bon amic, s’ha de sortir conservador, si cal i es pot ja apretarem una més endavant, i si tot va bé potser recollim algun cadàver.

2014-08-29 13.47.18

Després d’arribar al Téte de la tronche, comencem un tram guapíssim carenant i gaudint d’uns paisatges de conte, el dia està grisot, la previsió era una mica de pluja al migdia, però al final em va acompanyar l’aigua fins ben entrada la nit, amb algunes interrupcions puntuals. Després del Refugi Bonatti enfilem de nou fins el Grand Col Ferret (Km 30) per després començar a desfilar fins a La Fouly, ja en terra Suïssa, el poble sembla aturat en el temps, cases de fusta amb llenya apilada a l’entrada, grans valcons, aigua a cada cantonada i barrufets i nans en cada un dels jardins. La gent anima a cada cantonda.

Es en aquest punt que em trobo amb en Rubén i el Carles Moreta, en Rubén m’ha atrapat i està molt animat, Km 42, en Carles ja l’havia trobat una mica abans, ha caigut i s’ha fet mal, però va decidit (aquí la seva crònica). Menjo bé, ostres quin formatge més bo!. Sortim en direcció a Champex Lac, les vistes continuen sent boniques, molt boniques.

L’ascenç a La Giète i La Catogne són realment durs, a mesura que pujo per sobre dels 1500m l’agua pica a la cara i si no et mous de pressa pots agafar fred, per tant només hi ha una opció, el segon el faig sol fins que atrapo a en Rubén que a Trient, i després de que en Edu ens fes un avituallament de collons, es troba bé i surt algo abans.

2014-08-29 13.47.32

Arribem a Vallorcine amb la nit ben caiguda, plou amb ganes, em prenc un parell de caldos, i com no formatge, que és bo!, ens trobem en Txema que ja va canviat de roba, queda la pujada fins Col des Montets per enfilar encara més fins a Tête aux vents, ens avisa que ens canviem que si no agafarem fred, ens diu que surt i que ja l’agafarem, en Rubén té una mica de fred tot i haver-se canviat. Un nano dels serveis mèdics em comenta si sé anglès, li dic que “some” (amb l’Eamonn durant aquests dies he pogut moure una mica la llengua del meu anglès d’anar fent), bé el cas és que el porta en un altre lloc i quedo esperant uns 5 minuts, al cap d’una estona torna el noi i em diu si puc anar cap allà. Durant l’estona que he esperat també he agafat una mica de fred, total que acabem els 2 tapats sota una manta, em demanen si vull abandonar, dic que no, que la tèrmica és seca i que ara em poso les malles llargues obligatòries per poder continuar, i el més important em trobo bé i només queden 19 Km, en Rubén és de la mateixa opinió, canviats fem un caldo més i sortim. Efectivament la calor no tarda a arribar, però tenim que pujar a força alçada de nou, però és l’ultima, després tot és baixada cap a la Flégère i tot seguit Chamonix, la pluja ja ha afluixat molt i és molt dèbil.

En la pujada en Rubén comença a tenir problemes d’estomac, intento tiber una mica d’ell però finalment acabo marxant, el tema fred ja està superat. Un cop a La Flégère em conec el camí ja que era part del tram que vem fer amb el Sergi i el Joel, així que apreto, en la baixada passo força gent, però clar foto una bona aterrissada, per sort sense més. Quan arribo  a Chamonix veig el Sergi que no em coneix, m’acompanya un tros i em dona ànims (gràcies per ser-hi, eren les 4:30h), ja hi som, CCC al sac i m’ho he passat de genial.

Faig una dutxa i descanso un parell d’hores per després marxar cap a casa, no volíem esperar fins diumenge i enganxar tota la cua de tornada de vacances. Al cotxe per i a casa  casa segueixo les evolucions del Koala i la Marta gràcies a les actualitzacions al Facebook del Gerard i la Cristina que els estan fent avituallament. Molt gran els 2 estàn imparables.

PD: Totes les meves felicitacions per els dos equips que van acabar la PTL i que vaig poder conèixer durant aquest dies, el que han fet segur que és una experiència que no oblidaran mai, mal temps, fred, muntanya, mals moments que segur que han tingut, però que fent pinya han superat, enhorabona Esteban, Jorge, José Carlos, Mario i Toni.

team ptl

Album de Fotos Chamonix CCC 2014


CCC® 2014 by UltraTrailMontBlanc

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5.00 out of 5)
Loading...

 

 

 

Standard

2 thoughts on “CCC Ultra Trail del Montblanc 2014

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *